Anem a fer una cervesa
Actualment, quan diem “anem a fer una cervesa”, hi ha tot un seguit de conceptes que automàticament es disparen en el nostre cap (molts d’ells, inconscients). Per provar-ho, et proposem un exercici. Pensa què significa per a tu, anar a prendre una cervesa amb algú. És el mateix que anar a prendre un cafè? O el mateix que anar de copes? O de vins?
La resposta, en la majoria de casos, serà que no. Perquè anar a prendre unes cerveses, té la seva pròpia idiosincràsia. Té les seves pròpies regles i condicionants, que fan d’aquest, un esdeveniment únic (i més en la nostra cultura). Un acte que ens provoca tot un seguit de sensacions, emocions i pensaments, la majoria de les vegades, pensaments d’una cosa molt desitjable.
De fet, anar a prendre una cervesa implica una camaraderia, una unió. Implica una conjunció de sensacions que fa que cada glop senti de meravella. Gaudir d’aquest moment amb els nostres cercles propers, rememorant històries, compartint emocions, contrastant sensacions, a mida que els gots o ampolles es van amuntegant amunt la taula -com trofeus que indiquen el camí transitat-, converteix la vida una miqueta més brillant. Prova d’això, el fet que ara que no podem fer-ho com abans, sembla que ens hagin tret part de la nostra vida.