Malt: Què és?

29/04/2023
Diferents tipus de malt

És molt difícil arribar a comprendre la complexitat i qualitat de la cervesa artesana, sense conèixer els ingredients que la integren. Dins d’aquests, el malt cobra especial rellevància, ja que determinarà incomptables valors de la cervesa resultant. I és que no en va, els cervesers diuen que el malt és l’ànima de la cervesa.

El procés del maltejat

maltejat

Si passessis per un camp sembrat, i et dediquessis a buscar malt, no en series capaç de trobar-lo. Ordi, civada, blat… tots aquests cereals són emprats per elaborar cervesa artesana, però per passar a ser considerats malt, han de passar per un procés.

El procés de maltejat consisteix en dues fases; una de germinació i un altre d’assecat. En la primera, posem als cereals en remull per activar la germinació, que provocarà que els enzims de la llavor comencin a tallar els midons, l’energia que conte el cereal, per transformar-los en sucre.

Aquest procés d’activació normalment té una durada d’uns 4-6 dies, i quan veiem que la llavor ha germinat prou, comença la segona fase del procés, la d’assecat. Bàsicament aquí el que es busca és tallar el procés d’activació de la llavor, i per fer-ho la sotmetem a una temperatura d’entre 60-70 °C. En funció del malt que es vol aconseguir, canviaran els temps i les temperatures.

Per últim, també podem afegir un últim pas, que seria el de caramel·litzat o torrat on s’afegeix un altre esglaó de més temperatura, per aconseguir maltes més torrefactes i fosques.

Tipus i característiques

Tot i que podem tenir malt de diferents tipus de cereals, podríem classificar-lo principalment en 4 tipus, segons el seu poder diastàtic:

  • Malt base: Rep aquest nom perquè es considera la base de la majoria de les cerveses (80% de la malta utilitzada). És la malta que menys ha patit (pel que fa a canvis de temperatura) i per això té més enzims que ens permetran transformar sucres (per això diem que és la que té un poder diastàtic més alt) i un color més clar. Alguns estils que es caracteritzen per emprar aquest malt són el Pilsen i la Pale Ale anglesa.
  • Malt caramel·litzat: A diferència del malt base, aquí pugem fins a uns 120-180 °C, on es comencen a caramel·litzar els sucres, donant a les cerveses un toc més vermellós i dolç. Alguns estils característics que fan servir aquest tipus de malt són les IPA i les Scottish Ale.
  • Malt torrat: En aquest tipus de malt, podem arribar a pujar fins als 180 °C, aconseguint un malt amb un toc de pa torrat, cafè, cacau i el seu característic color negre. A l’estar sotmès a tanta temperatura, no tenen quasi poder diastàtic. Alguns estils característics en fer servir aquest tipus de malt són les Stout i les Porter.
  • Malts especials: Es produeixen quan la longitud del temps, la temperatura o la humitat de les tres etapes del procés de maltejat s’ajusten per desenvolupar sabors i colors únics. Són malts que aporten altres qualitats organolèptiques especials, com millorar l’espuma, el cos, la textura o la sedositat. També hi ha malts àcids, agres o fumats, productes de processos ad hoc que busquen aportar un punt peculiar específic a la cervesa.
malt tipus

I això només és un tastet del que pots arribar a aprendre sobre el malt, i la seva influència en les cerveses que prens. I si encara vols aprendre més, et convidem que miris els nostres vídeos sobre el malt, on expliquem altres punts d’interès com les seves propietats o les diferències que hi ha en l’ús del malt entre cerveseres industrials i artesanes, clicant aquí.